Articles
Quins són els motius dels nostres desplaçaments en el barri?, quins itineraris fem amb més freqüència?, quan ens desplacem?, com i amb qui ho fem?, recorrem el barri amb autonomia?, com percebem l'entorn? Reflexionar sobre qüestions tan habituals com realitzar la compra o acompanyar a un familiar al col·legi o al Centre de Salut, poden evidenciar fins a quin punt el disseny de la ciutat incideix en la nostra vida quotidiana, facilitant o entorpint les nostres necessitats diverses de mobilitat i convivència.
El passat 18 de maig va tenir lloc el Taller de Mobilitat Quotidiana de #GeneraBarri, on veïnes i veïns de Favara, L'Hort de Senabre i La Creu Coberta, dones en més d'un 80%, es van donar cita per a reflexionar sobre com es produeixen els desplaçaments quotidians en els seus barris, partint de les seues vivències específiques i diferenciades.
El taller, amb un enfocament àgil i senzill, plantejava a les persones participants dibuixar sobre un mateix plànol els recorreguts més representatius de la seua vida quotidiana en el barri i les seues percepcions de caràcter ambiental, funcional o sensorial lligades a ells.
Aquesta superposició d'itineraris es va traduir en una superposició de vivències diferenciades i específiques en el mateix entorn, que va permetre comparar realitats diferents i qualificar-les des d'una mirada de gènere. Realitats com les dels qui recorren el Bulevard Sud per a exercitar-se amb els qui, en el mateix horari, recorren el barri encadenant trajectes curts amb parades en comerços de proximitat, serveis i equipaments públics. Una veïna que de camí al treball combina diverses modalitats de desplaçament (a peu, en bus, amb bicicleta), coincideix amb un pensionista que passeja pels voltants del seu carrer. Un pare que acompanya a la seua filla a un col·legi pròxim, es planteja com afectarà la seua mobilitat quotidiana el trasllat del col·legi a més d'un quilòmetre de la seua ubicació a partir del pròxim curs escolar, mentre una estudiant descriu la ruta triada amb la seua àvia per a anar a l'hospital, una ruta acordada per ambdues per a una major comoditat i seguretat en el recorregut. Una veïna usuària de cadira de rodes expressa les seues diferents sensacions en recórrer espais amb major o menor presència de gent, i assenyala múltiples problemes d'accessibilitat inadvertits per a altres persones, etc.
Al fil d'aquestes vivències, les persones participants van valorar aspectes específics del barri, apreciant positivament aspectes com la vitalitat que resulta de la presència de gent diversa en l'espai públic (Bulevard Sud o la Plaça Segòvia), o de la varietat de comerços de proximitat (calles Carters i Primer de Maig). També es van evidenciar conflictes, com la desconnexió d'algunes àrees del barri a zones verdes pròximes o mal comunicades, el perjudici a vianants per l'excessiva ocupació de l'espai públic amb terrasses d'ús privat (carrer dels Pedrones), les conseqüències derivades d'un incorrecte traçat sobre la vorera del carril bici, que provoca tensions entre vianants i ciclistes, o la sensació d'inseguretat en algunes zones (parada de metro Safranar, C/ Juan de Garay, antigues fàbriques industrials, solars sense ús) en determinats horaris.
Abordar una anàlisi de la mobilitat quotidiana des d'una perspectiva de gènere observant com homes i dones vivim, percebem i ens movem de forma diferent en el barri és rellevant, ja que permet valorar si un disseny urbà facilita per igual les mobilitats i experiències diferenciades de les persones que, en la seua diversitat, conviuen en la ciutat. Doncs de no fer-ho pot provocar jerarquies, desigualtats i falta d'equitat en l'accés a la ciutat i els seus recursos, amb especial impacte en les dones, que són els qui viuen i usen amb més intensitat l'espai públic.